Manel Gómez
Els membres del grup Independents per Figueres (IPF) continuen mantenint reunions per arribar a crear una candidatura alternativa per a les properes eleccions municipals. En aquesta ocasió, hem conversat amb Manel Gómez, gestor immobiliari de Laimar, que també forma part activa d’aquest projecte.Aquest empresari que va arribar a Figueres l’any 82 ha vist com la ciutat s’ha quedat a la cua, no tan sols d’Europa sinó també de l’Alt Empordà, però confia en què, a partir de les eleccions vinents, avanci posicions i es col·loqui a l’alçada que es mereix, i convida a tots els polítics que actualment estan al capdavant del Consistori a fer un examen de consciència que els ajudi a reflexionar sobre la situació real en la qual es troba la ciutat que governen.
Què hi fa un gestor immobiliari en un grup polític?
Bé, simplement formo part d’un grup de gent que comença a estar una mica tipa d’anar pel carrer i veure el que era abans aquesta ciutat i el que és ara. Em sembla que pot ser una bona oportunitat de dir les coses tal com les pensem, però fent una crítica constructiva, que no destructiva.
Com era abans Figueres? Com la recorda vostè?
Jo vaig venir aquí l’any 82 procedent de Girona capital. Aleshores, Girona era una ciutat provinciana, que no destacava massa, i, en canvi, Figueres era un poble més modern, més avançat, més europeu... Amb el temps, hem vist com Girona s’ha convertit en una capital de província moderna, dinàmica, amb jardins, farcida de serveis..., i, en canvi, malauradament, Figueres ha esdevingut un poble, segurament el més poble de tots els que hi ha a l’Alt Empordà, perquè tots aquests han tingut una sèrie de millores notables, mentre que a Figueres no s’ha fet res. Sembla que ens haguem quedat enclavats al segle XX, que la gent que ens mana hagi decidit parar el temps.
...I com definiria ara Figueres?
Figueres és bruta, desorganitzada, amb pocs serveis com cal, amb manca de pàrkings... Figueres és un caos els dotze mesos de l’any, no és una flor d’un dia, és un jardí descuidat. A més a més, tenim uns tècnics urbanístics que construeixen coses que, després, no es mantenen. Per exemple, si sortim al carrer a partir de les nou del vespre, veurem per qui estan ocupades les places i perquè no hi pot anar la nostra gent; tenim un carrer Nou, que hauria de ser l’emblema del centre de la ciutat, i que, en canvi, està ple d’entrebancs: els contenidors de la plaça Creu de la Mà fan nosa, les voreres no estan en condicions, hi ha edificis que estan a punt de caure...; tenim uns autobusos que no poden passar bé pels carrers... Després, una altra cosa: a una ciutat hi ha d’haver una zona residencial, una zona esportiva, una zona d’oci, una zona enjardinada i una zona industrial, però Figueres està repleta de polígons industrials, necessita una zona esportiva segura, una zona d’oci pel jovent, un mercat permanent diari per poder comprar els productes de la nostra horta, tan rica com és... En definitiva, a Figueres manquen moltes opcions, però no falten els polígons, això sí.
O sigui, que ha estat el fet de veure totes aquestes mancances a la ciutat el que l’ha portat a formar part d’aquest grup...
Sí, perquè quan vius a una ciutat en la qual et trobes bé, on la gent et coneix i on tu coneixes gent et sap greu que passi tot això.
Quin seria el seu model de gestió ciutadana?
A mi em sembla que una ciutat s’hauria de portar com si fos una empresa. Aquest és el problema que tenen els polítics d’aquest país, que es pensen que quan els cedeixen la cadira de l’alcaldia és per tota la vida, i no és així. Si tu ets el màxim responsable d’una empresa i la teva gestió no està essent la que s’espera que sigui has de dimitir. És molt fàcil dir el que faràs amb els diners dels altres (...si és que en tens). Nosaltres tenim diverses empreses i sabem que hi ha problemes a tot arreu, però és que aquí n’hi ha de sobres i no es busquen solucions conjuntes. D’acord que hi ha incivisme, però, per a què són urbans i les brigades de neteja? A Figueres no hi ha papereres, les poques que hi ha estan trencades, no es reposen les bosses d’escombreries, no es netegen els carrers, molts bancs estan plens de porqueria dels ocells... D’acord que tenim el problema afegit de la Tramuntana, però, precisament per això, s’hauria de vigilar més. Els nostres polítics s’haurien de posar la mà al cor, fer un examen de consciència i demanar-se si farien les coses tal com les estan fent si tinguessin una empresa privada. Això és el que els aconsellaria. Abans es deia: “qui no serveix, per guàrdia civil”, i ara es diu: “qui no serveix, per polític”, i sembla que és així, per desgràcia.
Des de la seva posició laboral, com a expert en gestió immobiliària, quins dèficits detecta a la ciutat?
Per exemple, quan es fa una obra, es demana un permís, es demana una ocupació de la via pública i es paguen uns impostos. Doncs bé, per què no s’obliga a traçar un pas alternatiu perquè la gent no hagi de saltar les voreres?, per què després d’aquestes obres no s’obliga a netejar? I no estem parlant d’un lloc determinat sinó de tota la ciutat en general. Perquè, realment, què té Figueres? Quina zona residencial té? Es podria resumir dient que Figueres té una sèrie de barris conflictius (la Mara de l’Ham, el barri dels gitanos...) i que la resta, simplement, funciona. És com si tinguéssim un cotxe vell i esperéssim a canviar-lo quan deixés de funcionar. Mira, el primer pas per fer una casa és estudiar el terreny i després es fa el projecte, s’alcen els fonaments i, finalment, es construeix la teulada, però aquí funcionem al revés: primer posem la teulada i després pensem com la podem aguantar, i el pitjor és que tot es fa a càrrec del contribuent. Es gasten diners i no veiem els resultats.
Què creu que pot aportar vostè a tot plegat?
Crec que la meva opinió de crítica constructiva. No es tracta de tallar-li el coll a ningú sinó de dir-los a aquelles persones en les quals havíem confiat que canviïn, que facin les coses bé i que, si no les fan, se’n vagin. Per exemple, jo penso que un alcalde ha de viure a la seva ciutat i ha de conèixer tots els seus carrers. Si creues Figueres caminant (cosa que pots fer en 20 minuts, per cert) no és tan difícil copsar els problemes que sorgeixen cada dia i actuar en conseqüència. És tan difícil pintar els passos de zebra al seu lloc corresponent, o reordenar la plaça de la Font Lluminosa o el tràfic de l’entrada a la ciutat per la carretera d’Olot amb una sèrie d’urbans perquè tot flueixi molt millor i perquè la gent no vagi enfadada a treballar ja de bon matí...? Realment, crec que el problema està en el fet que els responsables de la ciutat no surten del seu despatx i no coneixen el que passa al carrer.
Podríem dir que un dels punts forts del grup d’independents és, justament, que els seus membres coneixen Figueres des de dins, que són ciutadans de carrer, no polítics?
Jo crec que sí, i això és un avantatge, perquè podem veure tots els problemes que hi ha. Jo no agafo el cotxe per anar per Figueres sinó que vaig a peu cada dia i, de seguida, veus tot el que passa. Ja sabem que, sovint, s’han de prendre decisions que no agraden a tothom, però, a partir d’aquí, s’ha de buscar el consens. És a dir, si jo proposo una cosa i ningú em demostra el contrari, la podré tirar endavant, però, si em proposen canvis i jo no els accepto, o sóc un dèspota o sóc un dictador, i avui dia això no es pot acceptar. Torno a repetir que s’ha d’escoltar a tothom, s’ha de parlar amb la gent i s’han de fer crítiques constructives.
A vostè, que viatja tant i que ha tingut l’oportunitat de conèixer tants llocs diferents, com li agradaria que fos vista Figueres des de fora?
M’agradaria que fos vista com la porta d’Europa, com una ciutat moderna, neta, ordenada i cívica, no tan sols com la ciutat del museu Dalí. Que només ens coneguin per això és molt trist. Si la comparéssim amb altres ciutats europees, Figueres obtindria un suspès sota zero. Tot plegat fa vergonya.
En quin moment de formació del grup us trobeu?
De moment, estem mantenint xerrades, però suposo que el grup es portarà a terme. El que passa és que en aquest país tenim un problema, i és que ens costa molt exterioritzar els sentiments i anem molt a poc a poc. En el nostre cas, volem fer les coses amb tranquil·litat, parlant i decidint. Jo espero que es porti a terme, però el que espero amb més il·lusió és que hi hagi un canvi profund a partir de les properes eleccions. Et faré una comparació que, potser, a primera vista farà riure, però crec que Figueres necessita fer un canvi com l’equip de futbol del Real Madrid: en aquests moments, el president no funciona, l’entrenador no té nassos i la gent que els envolta ja tenen el sou que volen i no necessiten res més. Tantes estrelles sobren, el que cal és gent que formi un equip i, sobretot, que treballi.
Així que té unes expectatives positives de cares a les eleccions vinents...
Jo sí, el que passa és que s’ha d’anar a parlar amb la gent i s’han d’exposar les coses clarament, perquè tothom vegi com està el panorama.
Quin missatge final donaria als nostres polítics?
Que tots i cadascun d’ells reflexioni i que, qui cregui que pot lluitar i donar quelcom a Figueres, a més a més de cobrar un sou, es quedi; qui no, que marxi.
