L. Pérez (gerent CCAE)
Amb només 32 anys, ocupa el càrrec de gerent del Consell Comarcal de l’Alt Empordà –entitat de la qual n’havia estat tresorer- des del passat mes de juliol, després d’una etapa com a cap de gestió tributària a l’Ajuntament de Figueres.Figueres – Nascut a Figueres fa 32 anys, Ladislao Pérez (29/08/1977) és, des del passat mes de juliol de 2009, el nou gerent del Consell Comarcal de l’Alt Empordà. Llicenciat en dret, i amb molt temps opositant a judicatura, va romandre durant tres anys com a cap de gestió tributària a l’Ajuntament de Figueres per, després, passar a fer-se càrrec de la tresoreria del Consell Comarcal altempordanès –“per millorar i promocionar-me dins l’administració local”, assegura. Ara compleix ja el seu primer mig any a la gerència, que exerceix amb plena dedicació. Des de la seva arribada, la constitució del consorci de Benestar Social, el procés de transferència del servei de recaptació i del personal del Consell –fins ara desenvolupat per Xaloc-, la important contenció de la despesa i el conveni amb l’Ajuntament de Figueres per dotar amb personal i desenvolupar més eficaçment la gestió de l’oficina del consumidor han estat algunes de les actuacions impulsades.
-S'ha fet càrrec de la gerència després de dos anys com a tresorer del CCAE. Conèixer la casa li és ara una avantatge?
-El fet d'haver exercit com a tresorer durant dos anys ha estat una plena avantatge i m'ha permès conèixer la dinàmica i el funcionament propi de la casa que, tot i tractar-se d'una administració, presenta les seves particularitats.
-Quin balanç en fa de la seva primera etapa com a tresorer? Hi ha teranyines als calaixos de l'entitat, o bé respira un bon estat de salut?
-El balanç en la tasca de tresorer ha estat molt positiu i profitós, més si tenim en compte que la feina era bastant similar a la que portava a terme dins l'Ajuntament de Figueres i, per tant la coneixia, i la gent amb la qui he col·laborat ha facilitat molt la tasca per la seva dedicació constant i plena. Destacar també en l'àmbit econòmic que s'ha gestionat, en aquests últims temps, la transferència del servei a l'organisme autònom XALOC (de la Diputació Provincial) que per optimitzar recursos i millorar en la tasca diària ha assumit el servei als municipis. Des del punt de vista econòmic podríem dir que no hi ha teranyines en els calaixos de l'entitat sinó al contrari. La casa mostra un bon estat de salut que dia a dia, amb treball constant, millorarà per aconseguir ajudant als municipis de la comarca.
-Ara que ja fa uns mesos que ha assumit la gerència, quines de les dues responsabilitats prefereix? Troba a faltar la tresoreria?
-La tasca de tresorer m'ha entusiasmat i he gaudit exercint-la, no obstant, com tot a la vida, ha de tenir un principi i un final per permetre que altres persones amb energies renovades i amb noves idees puguin assumir la tasca on un mateix l'ha deixat i treballar-la en un altre sentit o complementar-la. M'agrada molt la tasca actual i crec que puc aportar noves idees i una nova forma de gestió, ja inventada, si, aquella que es basa amb el treball diari apassionat amb el que fas.
-Per als qui pensen que el seu càrrec és d'aquells d'estampar signatures i poca cosa més, podria explicar quines són les seves funcions principals com a gerent?
-Una gran part en la tasca de gerent consisteix en la signatura de documents i per això cal donar la raó amb els qui pensen que amb això consisteix el càrrec. Però a vegades hem de tenir present que les signatures són molt més que meres estampes d'identitat; són declaracions de assumpció de responsabilitat individual del contingut del document que signes i, a tots ens agrada, poder saber a qui demanar responsabilitats. No obstant, el càrrec va molt més enllà fins el punt de que l'existència del mateix ve prevista en la pròpia llei d'organització comarcal com la figura que exerceix funcions executives, dirigeix l'administració comarcal, executa els acords del Ple, dirigeix, inspecciona i impulsa les obres i els serveis comarcals, autoritza i disposa despeses, i reconeix obligacions, dirigeix el personal de la corporació, entre d'altres, tot amb les directrius del ple i les instruccions de la presidència.
-Cap a on han de caminar els consells comarcals, en concret, el de l'Alt Empordà? Haurien d'assumir més responsabilitats?
-Els consells comarcals no poden perdre de vista la seva funció bàsica que és la de recolzament, com a entitat supramunicipal, als municipis i en aquest sentit s'ha d'encaminar la seva tasca constituint-se com a referents per tots aquells municipis que necessiten un òrgan de gestió que pugui actuar fora dels seus àmbits i que ho pugui fer amb una estructura superior i complerta. Certament haurem de veure la posició dels mateixos davant les vegueries, més per aquella filosofia de no duplicar, triplicar o quadruplicar administracions, però amb independència d'aquest fet que haurà de ser tractat en el seu moment, ara és el moment d'impulsar el consell i la comarca de l'Alt Empordà cap a nous àmbits des del punt de vista de la promoció, dinamització i creixement del teixit empresarial de la mateixa aconseguint que la nostra sigui una comarca de recursos consolidats i coneguts que generin recursos; aconseguir que aquests recursos siguin sostenibles, extrem que enllaço amb la planta de tractament de residus que s'està portant a terme juntament amb l'abocador comarcal al municipi de Pedret i Marzà i les múltiples campanyes de medi ambient que es porten a terme de conscienciació de la població; tot això sense perdre de vista l'atenció a les persones individuals mitjançant una estructura de serveis socials, actualment vehiculada a través de la constitució, amb l'Ajuntament de Figueres i Roses, d'un Consorci de benestar social que ha de permetre optimitzar els recursos de totes les entitats i millorar en la prestació dels serveis socials a les persones, i d'una bona oficina d'atenció al consumidor que permeti donar el màxim de cobertura a tots els consumidors i usuaris de la comarca. Tot això ha de servir la base per millorar en la prestació dels serveis i determinar la possibilitat d'establir més i millors serveis en el futur, considerant clarament que els consells comarcals han d'assumir més funcions i majors responsabilitats, clar estar, sense perdre de vista que són entitats que no generen per si soles recursos econòmics o que, els que generen són poc significatius.
-Quina opinió li genera el fet ue el pressupost per al 2010 fos aprovat per majoria i amb només l'abstenció d'ERC?
-El pressupost del 2010 s'ha aprovat amb una majoria molt ample, tenint en compte que era un pressupost molt fidel amb la realitat i que pretenia ajustar-se a la realitat econòmica que ens envolta permetent donar major cobertura a les situacions més problemàtiques, entre elles, l'àmbit del benestar social. Les abstencions no sempre s'han d'entendre des del punt de vista negatiu, és a dir, d'oposició, sinó que en la majoria d'ocasions reflecteixen una posició responsable de major estudi i comprensió del pressupost. En aquest sentit l'abstenció d'esquerra republicana l'entenc en aquest sentit més en el moment d'aprovació inicial del pressupost, més si tenim en compte que l'aprovació dels mateixos comporta un important nombre d'informes i de documents, sense que em consti que a data d'avui s'hagin presentat al·legacions a l'aprovació definitiva.
-21 milions d'euros, amb un increment de gairebé el 5% respecte el pressupost de l'any passat, és una xifra a tenir en compte...
-És una xifra important però bastant acord amb la realitat diària de gestió. No podem perdre de vista que es gestiona la recollida selectiva, la gestió de l'abastament d'aigua en alta, el transport i menjadors escolars, l'estructura de benestar social, entre d'altres actuacions que arriben a un important nombre de veïns i veïnes dels municipis.
-L'adquisició de la casa Nouvilas, la restauració dels jardins de la seu al carrer Nou, la senyalització de les rutes de l'exili i l'adquisició de nous equipaments informàtics ocupen majoritàriament la partida d'inversions. Hi ha algun tema pendent que els hauria agradat incloure en aquesta partida?
-L'adquisició de la casa Nouvilas, juntament amb l'Ajuntament de Figueres, la restauració dels jardins del Consell, a vegades desconeguts per les poblacions de la comarcal i que es volen arranjar de tal manera que puguin utilitzar-se per aquells que els interessi, a través de conferències o cerimònies diverses, la senyalització de les rutes de l'exili, l'adquisició de nous equipaments informàtics per aconseguir donar plena eficàcia a la modernització des les administracions públiques i per aconseguir que l'intranet (comunicació interna interactiva) i extranet (comunicacions externes i interactives amb els ciutadans/es i ajuntaments) siguin un objectiu aconseguir; són objectius interessants i factibles, però efectivament en falten, però per responsabilitat s'hauran de tractar en altres pressupostos
