Toni Guerrero (Director Ràdio Vilafant)
Toni Guerrero, que n’és el director des de 1986, anhela amb il·lusió que l’emissora pugui convertir-se aviat en un organisme autònom al marge de l’Ajuntament per plantejar nous reptes i dotar-la de molta més actualitat informativa.Vilafant – Portuguès de naixement però empordanès de sentiment, Toni Guerrero ja suma quasi un quart de segle al capdavant de Ràdio Vilafant. N’és el director des de 1986, i durant tot aquest període ha sabut mantenir el tarannà idoni per ocupar un càrrec que depèn de l’Ajuntament de la població. L’emissora, sempre propera al ciutadà, podria convertir-se en un organisme autònom ben aviat –el projecte està estudi, fet que li permetria obrir nous horitzons i plantejar reptes de molta més índole per cobrir les necessitats informatives dels oients.
-Quin és l’estat de salut actual de l’emissora?
-Podem dir que és bo, tot i que, a causa de la crisi econòmica, l’any passat l’Ajuntament, amb una retallada pressupostària important, es va obligar a reduir el personal. Les perspectives que tenim al davant, però, són bones, ja que el govern del PSC de l’Ajuntament està estudiant la possibilitat de convertir l’emissora –i la revista Veïns- en un organisme autònom. Això ens permetria certa llibertat per fer un pas endavant a l’emissora i poder contractar més gent, i així oferir més serveis, com entrevistes, cobertures de rodes de premsa... La idea seria omplir-la de més actualitat del que passa a la comarca, i no tant música, per convertir-la en una ràdio més comercial.
-I què s’ha de tenir per mantenir-se 24 anys com a director d’una emissora d’aquestes característiques?
-Paciència, ja que has d’assumir que has de fer el que pots amb els mitjans que tens. No sempre pots fer el que vols. Sempre s’arrossega en certa manera el llast de pertànyer a l’Ajuntament, que ens limita a l’hora de poder contractar gent. Des de fora es veu una ràdio comercial, però estem sotmesos al pressupost d’un poble de 5.000 habitants. Personalment, sempre m’ha agradat que la gent col•labori en tot el que es fa a l’emissora, però el tarannà ha canviat. És molt difícil trobar algú que, de forma desinteressada, vulgui fer un programa. Això passava abans, però ara ja no. Els que segueixen col•laborant són els que ho venen fent des de fa 20 anys, però trobo a faltar la incorporació de gent jove. Anteriorment, per exemple, fer ràdio en directe era tota una festa, i tothom col•laboració en el muntatge, etc. Ara, tot això s’ha perdut. O la gent cobra, o no ve.
-De tota manera, Ràdio Vilafant sempre s’ha caracteritzat per ser una emissora molt propera a l’oient del carrer, que se l’ha sentit seva...
-És cert, però voldríem estar més presents al carrer, a les fires, ja siguin de poble o de barris... però no tenim mitjans. Cal dir que ara mateix hi ha dues persones contractades a jornada completa i una a mitja jornada, i així és impossible. Voldríem fer moltes coses i representar la comarca, però fa falta gent.
-L’emissora també ha trobat sempre un suport, al marge de l’Ajuntament, en els petits comerciants, per qui ara mateix el moment no és el més idoni per promocionar-se...
-Patim igual que tots, perquè depenem dels petits comercials, que també estan passant un mal moment, i això ens repercuteix. Hi ha coses que ara mateix no es poden afrontar. Ens hem de posicionar a veure-les venir i esperar que la situació millori. Tenim clar que a la primavera i a l’estiu la cosa s’animarà, però no com anys enrere...
-Internet, la televisió digital, els telèfons mòbils... En fi, les noves tecnologies estan fent mal a les emissores de ràdio?
-No et pots quedar fent ràdio per les ones com sempre. Ara mateix, nosaltres tenim un lloc web i també la revista. La il·lusió seria poder fer televisió a la xarxa, per cobrir tot allò de rellevància que passés al poble. Però no seria amb suficient rapidesa, ja que has de perdre molt temps perquè falta col•laboració i una mica més d’implicació de l’Ajuntament, per convertir-ho en una eina útil, dinàmica, àgil...
