Yolanda Milán, De dona a home

Dona i treball, treball i dona. A mi se'm fa impossible separar aquestes dues paraules. En el meu entorn familiar, social i personal han estat estretament lligades i quan ampliem la mirada al món, veiem que en altres societats i en altres cultures, també són inseparables.

Però una cosa és el treball i l'altra la igualtat.

Properament celebrarem a la nostra ciutat, al igual que en molts llocs del món, el "Dia Internacional de la Dona Treballadora", és una jornada de reivindicació dels drets de les dones, una jornada de reivindicació de les fites assolides i dels drets econòmics, polítics i socials que encara s'han d'assolir.

Els orígens de la diada son coneguts per tothom i estan lligats a les duríssimes condicions laborals, en el temps de la la Revolució Industrial i al moviment a favor del dret del vot femení (sufragisme), però no va ser fins al 1977 quan les Nacions Unides van declarà oficialment el 8 de març, com a jornada internacional de lluita contra la desigualtat de les dones.

Si pensem en les nostres avies o mares i comparem, és evident que hem fet camí, però està clar que encara no hem arribat a la fita, a la igualtat.

Com va dir la periodista Soledad Gallego-Diaz, per combatre l'antisemitisme no fa falta ser jueu, per combatre el racisme, no fa falta ser negre, però malauradament sembla que per combatre la discriminació de la dona, fa falta ser dona. Crec fermament que hem avançat i que aquest camí cap a la igualtat el comencem a fer dones i homes. Només així arribarà el dia que la celebració d'aquesta data, serà un recordatori de la història viscuda per arribar a abolir les diferències que a dia d'avui encara hi ha entre homes i dones, arreu del món.

YOLANDA MILAN