Jaume Cristau: Tot enyorant els 'caballitus' de Fires

El compositor figuerenc de sardanes, instrumentista de contrabaix i director de cobla Jaume Cristau Brunet considera que actualment les Fires i Festes es viuen amb menys il·lusió “perquè ara tenim de tot i no estem satisfets amb res”.

Figueres – Instrumentista de contrabaix, compositor de sardanes i director de cobla, Jaume Cristau Brunet, de 70 anys, és un dels figuerencs il·lustres per la seva àmplia trajectòria vinculada a la música. Cristau, que ha format part d’un grapat de cobles catalanes, va fundar l’orquestra Miramar i és membre del grup d’havaneres gironí Terra Endins, guarda amb molta nostàlgia tots aquells records lligats a la forma de viure les Fires de la Santa Creu quan, de ben jove, amb només 7 anys, ja s’interessava pel violí: “Eren anys difícils. Recordo que a la plaça de la Victòria hi havia els cotxes de xoc, que era el que més m’agradava. Allí, els nois, com que no teníem diners, ens apropaven als senyors que hi pujaven sols per si els podíem acompanyar... Més tard, vaig tenir la sort de participar a les Fires fent de músic, que em feia molta il·lusió”.

Cristau, que admet que es deixa veure pels concerts d’òpera, si es dóna el cas, durant la festivitat figuerenca –o hi participa en primera persona fent sonar les havaneres de Terra Endins- i poca cosa més, arronsa el nas quan afirma que “a les Fires de Figueres potser hi sobra soroll i, en alguns llocs, també begudes. Potser és que m’he tornat més conversador...”, diu entre somriures. El guanyador del Premi SGAE de Sardanes 2008, per Pau més Garreta considera que, dècades enrere, el ciutadà gaudia molt més de la seva festa: “Es vivia més, perquè ens faltava de tot. Per una vegada que ens deixessin pujar als caballitus, com es deien en aquella època, ja ens donàvem per satisfets. Llavors menjàvem pollastre tant per la Festa Major com per Nadal... No teníem res i qualsevol cosa ens anava bé. I ara tenim de tot, i no estem satisfets amb res. M’agradava veure totes les coses de les Fires quan era petit, però només hi participava mirant-les, perquè no teníem diners”.