Pastisseria Parc Bosch: L’excel·lència del dolç fet a casa

De la mà del mestre artesà alimentari i pastisser Eduard Saguer, el negoci figuerenc acumula ja tres dècades i mitja amb les portes obertes atenent les demandes dels clients que persegueixen els seus tortells, entre d’altres delícies.

Figueres – Va obrir la persiana el 29 d’octubre de 1976 i, des d’aleshores, un bon grapat d’empordanesos s’han llepat els dits amb els seus dolços. De la mà del mestre artesà Eduard Saguer, i de la seva esposa Roser Pagès, els racons de la Pastisseria Parc Bosch s’han fet un tip de veure créixer mones de xocolata, tortells i altres delícies llamineres que han fet córrer la clientela. De fet, el negoci d’Eduard Saguer, empès inicialment –els tres primers anys- juntament amb els seus pares, Jacint Saguer i Joaquima Ros exemplifica a la perfecció la subsistència, per mèrits propis, de la “pastisseria de barri”.

Al bell mig del carrer Cresques Elies, a la zona nord-oest de la ciutat, la Pastisseria Parc Bosch –que des de sempre també ven pa- ha sabut ajustar-se a les evolucions del gremi: “En els primers anys hi havia menys varietat i més quantitat, i ara és a la inversa”, comenta Saguer, que no té dubtes a l’hora d’afirmar que “el tortell és la peça estrella de la pastisseria”. De fet, del forn de la Pastisseria Parc Bosch poden arribar a sortir prop d’un miler de tortells durant l’època nadalenca: “Es formen unes cues terribles de gent davant la porta! Si en volguéssim fer més no donaríem l’abast... Tenim clientela habitual, però en dates assenyalades –les mones de Pasqua, les coques de Sant Joan i Sant Pere, els turrons, els tortells de Reis...- augmenta més”. Enrere han quedat els bracets de nata i crema, el pal de nata i el pastís de pa de pessic, entre d’altres dolços, que tan èxit van tenir –i encara tenen- en les primeres passes de la pastisseria d’Eduard Saguer, gironí de naixement però apadrinat per la capital de la comarca fa ja més de 40 anys. Després va arribar el torn al mousse, pels volts dels 80, un clar reflex ja “d’una pastisseria modernitzada i actualitzada, ja encaminada a l’actual”.

Tot i el pes de les grans superfícies, que darrerament també aposten per omplir les neveres de pastissos i altres ensucrats, a la Pastisseria Parc Bosch poden presumir d’una forma de fer que no té preu: “Tot el que omple els nostres taulells està fet aquí. Tot ho elaborem nosaltres, de manera artesanal. No tenim res congelat. Potser ens perjudiquen en la venda del dia a dia, però no quan s’apropen les diades assenyalades. Llavors la gent sempre es recorda del pastís de pastisseria... Ja són 34 anys de negoci, i això deu voler dir alguna cosa...”. No en va, Eduard Saguer va rebre ara fa 5 anys el diploma de Mestre Artesà Alimentari, concedit pel Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat. Avalat pels anys, i per alguna cosa més –va ser pastisser, durant set anys, a la prestigiosa La Cubana-, Saguer considera que els seus dolços segueixen ensalivant “perquè, entre d’altres coses, oferim una bona relació qualitat-preu, i no caiem en la trampa de competir amb els preus de les grans superfícies. Nosaltres som artesans. Els clients vénen aquí expressament, perquè ens trobem en un carrer que no és de pas... De mones, per exemple, n’hi ha a tot arreu, però se’n troben poques d’artesanes. Nosaltres intentem crear models propis, perquè no siguin repetits”.

A la Pastisseria Parc Bosch el relleu generacional sembla assegurat. Els fills del matrimoni format per Saguer i Pagès, Marc i Jordi, ja han posat el dit en més d’un pastís i, pel que sembla, tenen la mà trencada en l’ofici: “El gran fins i tot treballa millor que jo...”, diu orgullós el seu pare, que acumula més experiència amb el seu pas pel professorat a l’Escola d’Hosteleria de Vilamalla -4 anys- i la seva representació a la junta del Gremi de Pastissers de la Província de Girona.